El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya estudien la col·lecció numismàtica castellonina

El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries (MHMCE) de l’Àrea de Patrimoni Històric ha realitzat juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) un estudi numismàtic de la col·lecció de set monedes castellonines, d’època medieval i moderna, procedents del jaciment arqueològic de la torre de la muralla medieval i absis de l’antic convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries, excavat els anys 1992 i 1993.

Diner de Barcelona de Jaume I (1258-1276) (Foto: MNAC)

 

L’estudi de les monedes ha estat realitzat sense cap cost per part de la Dra. Maria Clua, directora del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i s’emmarca en un projecte més ambiciós de recerca a càrrec de l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries que té per objectiu l’estudi del material arqueològic d’aquest jaciment excavat els anys 1992 i 1993, en relació amb la construcció del palau del comte d’Empúries Enric II, anomenat l’Infant Fortuna (1445-1522), i el convent de Sant Domènec d’època moderna.

Segons l’estudi numismàtic, totes les monedes identificades són el testimoni directe de la circulació de la moneda de més baix valor del sistema monetari (billó i coure), el que es considera numerari de la vida quotidiana, i no hi ha exemplars d’alt valor. Tot el numerari està molt centrat en els segles XV-XVI i les set monedes en concret són dos diners de Barcelona (un de Jaume I i un altre de Felip III), dos diners de Perpinyà (un de Ferran II i un de Carles I), una moneda de Ferran I de Nàpols, un diner de Rosselló d’Alfons IV i una altra moneda no identificable pel seu estat de desgast, que s’afegeixen a la important col·lecció numismàtica medieval del museu d’història local.

Les monedes mostren la circulació de la moneda de la Catalunya Nord, les peces encunyades al Rosselló i a Perpinyà. De numerari de la seca reial de Barcelona, només es compta amb dos exemplars, un d’època medieval (molt desgasta) i l’altre de la moderna. La proximitat i les vies de contacte amb els territoris del nord dels Pirineus fan que siguin les monedes encunyades allà les que circulin i es perdin, fet a cops provocat per la manca de moneda menuda de la seca de Barcelona, recordem que des del regnat de Pere III fins al de Ferran II no es va fabricar moneda menuda a Barcelona, fet que provoca emissions com la d’Alfons IV al Rosselló i les de Ferran II a Perpinyà.

Diner de Perpinyà de Ferran II (1479-1516) (Foto: MNAC)

 

L’estudi destaca també la tradició marinera, comercial i costanera a partir del cavallo procedent de Nàpols. Aquesta peça no té una circulació abundant per les terres del Principat, tot i ser un territori vinculat a la Corona d’Aragó. Coincidint amb l’estudi, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es pot veure l’exposició “Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea” que romandrà oberta fins el mes d’octubre de 2015.

untitledMNAC