La col•lecció local de la Biblioteca Municipal Ramon Bordas i Estragués

Noves obres d’ àmbit local incorporades al fons documental de la Biblioteca Ramon Bordas i Estragués:

gent Armangué, Joan. Gent de l’Empordà. Barcelona: Viena, 2014.
                                            ISBN 978-84-8330-822-6

L’economista i polític figuerenc Joan Armangué recopila, al llibre Gent de l’Empordà, els articles que ha publicat al Setmanari de l’Alt Empordà sobre empordanesos singulars i il•lustres dels dos últims segles. Prop de 30 relats, des de polítics i alcaldes fins a artistes i intel•lectuals, passant per gent de lletres i de ciències. “Tots ells -en paraules del mateix autor- són una petita mostra del capital humà empordanès”.
És important mencionar que hi ha un capítol on es parla de Carles Fages de Climent, com no podia ser d’altra manera, que porta per títol “Josep Pla i Carles Fages de Climent, una interpretació de l’Empordà”.

Alberes

CANET, Jordi. “Fleques i pastisseries de Castelló” .  Alberes (2014), núm. 12, p. 66-68.

GIRONELLA, Josep M. “Els antics molins fariners de l’Alt Empordà” .  Alberes (2014), núm. 12, p. 40-41.

PEREZ, Josep. “Un temple dedicat al blat: l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries difon el patrimoni industrial fariner de l’Empordà des de l’any 1997” .  Alberes (2014), núm. 12, p. 38-41.

Al l’últim número editat de la revista Alberes hi ha tres articles que fan referència al nostre municipi. El primer, de Jordi Canet, és un recorregut per les fleques de Castelló existents al llarg del temps, a partir de les converses mantingudes amb Montserrat Palmer, Montserrat Alabau, Narcís Cullell i Assumpció Caussa. En segon lloc trobem una petita síntesi sobre la molineria empordanesa de finals del segle XIII i primera meitat del XIV, de Josep M. Gironella. I finalment, Josep Pérez presenta un article on repassa la història de l’Ecomuseu-Farinera des dels seus orígens, al segle XIX, fins a l’actualitat.

annalsAl volum 25 dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos podem trobar dos articles d’àmbit local:

CANET AVILÉS, Jordi. “Notes sobre els contactes polítics, comercials i culturals entre el comtat d’Empúries i l’illa de Sardenya durant els segles XIII-XIV”. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 45. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2014. p. 383-400.

En aquest treball es recullen noves dades de la presència de destacats membres del casal comtal d’Empúries a l’illa de Sardenya al segle XIV, que posa de manifest l’interès dels comtes d’Empúries de posseir un enclavament estratègic en la ruta de les illes i que explicaria la catalanització de l’antic topònim Castell d’Empúries de l’actual població de Castelsardo, vinculada a la diòcesi sarda d’Empúries.

GIRONELLA, Josep Maria. “La pica baptismal de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries: una pica baptismal romànica de principis del segle XIV?”. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 45. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2014, p. 375-381.

El segon article dóna a conèixer un contracte signat l’any 1310 entre els clergues de l’església de Santa Maria de Castelló i el picapedrer Arnau Font, per tal de realitzar una pica baptismal per a aquest temple. Segons l’autor, aquest document fa pensar que el resultat seria la doble pica baptismal situada actualment a la basílica castellonina, tot i que fins ara s’havia considerat que era més antiga.